Arcadi Oliveres, la importància de la immigració

No podria acabar aquest blog sense posar aquest vídeo, ja que aquesta xerrada d’Arcadi Oliveres va marcar un abans i un desprès en la meva vida, és una llàstima que no la poguéssiu viure en directe, ja que era impossible allunyar les orelles d'aquest home quan parlava el 20 de Maig a Plaça Catalunya. Era increïble aquella sensació de estar al mig de tantes persones i totes amb un silenci quasi sepulcral per poder escolar bé les paraules d'aquest home, ja que com podeu veure al vídeo l'equip de so era precari, i tan sols contaven amb uns quants megàfons.

Tot que os recomanaria escolar els 48:35 minuts que dura el vídeo, el motiu pel qual el penjo a aquest blog és a partir del minut 40, quan comença a parlar de la immigració de la importància d'aquesta per rejovenir la població, la inutilitat de les fronteres i la gran quantitat d'aportacions econòmiques a les arques públiques que fan els immigrants mitjançant, l'IRPF, IVA, cotització a la seguritat social... Què són superiors a les ajudes que Espanya dóna als mateixos. Fins el punt que els immigrants aporten a l'Estat 6 mil milions d'euros. 

Racisme en nens

Al llarg de les classes d’Interculturalitat i Immigració s’han reproduït a classe diversos vídeos d’anuncis, programes de televisió, campanyes i fragments de pel·lícules que tractaven d’aquesta temàtica i sobre el racisme. Jo no he volgut fer de menys i he trobat alguns vídeos on es posava en pràctica un experiment dissenyat per Kenneth i Mammie Clark en els anys trena als EUA.


 Aquest experiment consisteix en ensenyar a un grup de nens per separat dos ninots, un de pell blanca i d’altre de pell negre i fer-los preguntes als mateixos on se’ls demana quin ninot és més maco o més lleig, quin és el més bo o el més dolent.. i després quin dels dos ninots és sembla més a ells. Quasi tots els nens que realitzen aquest experiment són de pell fosca i així i tot relacionen el ninot blanc amb els adjectius i característiques positives i el ninot negre amb les negatives. 


És molt impactant quan se’ls fa la darrera pregunta, sobre quin és el ninot que es sembla més a ells i la gran majoria dels nens, tot i ser de pell fosca, diuen que és semblen més i és senten més identificats amb el ninot blanc. Amb aquest experiment queda demostrat, que el racisme és un problema actual i que afecta fins i tot als mes petits. És trist i impactant veure com nens de tant curta edat tenen tants prejudicis cap a una ètnia i és una mostra clara que hi ha alguna cosa en la nostra societat que no funciona. Aquí os deixo amb alguns vídeos que he trobat sobre el mateix experiment al Youtube, recomano a tothom que arribi a aquest bloc que els vegi, ja que són molt impactants i donen del que pensar.

Experiment de Kenneth i Mammie Clark portat a terme a Mèxic: 

Experiment de Kenneth i Mammie Clark portat a terme per la CNN a Estats Units d'Amèrica

Experiment de Kenneth i Mammie Clark portat a terme als EUA:

Conflictes interculturals

Crec que és quasi impossible que aquesta entrada no parli dels esdeveniments succeïts la setmana passada a Barcelona, presuntament a causa de diferències culturals. On un noi de nacionalitat senegalesa va ser assassinat en mans d’un home d’ètnia gitana en el barri del Besòs (Barcelona) això va ocasionar disturbis posteriors per part dels altres membres de la comunitat senegalesa. Entrant en precedents, aquest tipus de coneixements en situacions similars, no són la primera vegada que transcorren en el mateix barri i en altres llocs d’Espanya. Aquests tipus de disturbis racistes, també van tenir lloc a Mallorca entre africans i gent d’ètnia gitana a finals d’Agost de l’estiu passat.

Aquest només són dos exemples de les múltiples disputes i conflictes entre les dues cultures, si busquem una mica de rerefons, trobem que a palma de Mallorca va succeir el mateix al 2009, a Roquetes (Barcelona) a l’any 2008, entre d’altres.

Sheriff Arpaio (Arizona)

Seguint amb l'entrada anterior i als EUA, m'agradaria compartir amb vosaltres un vídeo d'un reportatge del programa Salvados, de la Sexta. Aquest programa es dedica a fer una crítica social i  política amb un to humorístic. En aquest cas viatgen a un poble d'Arizona, estat Nord-americà que fa frontera amb Mèxic. Per tant és un gran canal d’entrada d'immigrants mexicans i d’altres països d’Amèrica del sud cap a les terres nord-americanes. Fins aquí ho podem veure "normal", però el problema està que el sheriff d'aquestes terres és un racista i un xenòfob en primera regla. El reportatge es fa a partir de la denuncia del govern d'Obama cap aquesta perdona, que sotmet a humiliacions als reclusos de la presó de procedència sud-americana. 

"Michigan aprova una llei que justifica el 'bullying' si es fa per motius religiosos"

En aquesta entrada m’agradaria fer referència a un article que vaig trobar fa un parell de setmanes per la web, tot i que per la televisió, almenys jo, no s’ha donat cap senyal  de vida pel que fa aquesta noticia, l’he cercada per la web i l’he trobada a diferents diaris digitals, encara que no sigui d’àmbit nacional. El titular és el següent “Michigan aprova una llei que justifica el 'bullying' si es fa per motius religiosos”,el contingut de la noticia, del que en deixaré el linck al final d’aquesta entrada, parla de l’aprovació a l’estat Nord-americà de Michigan, d’una llei que defensa als agressors del bullying si aquests ho fan per un convenciment religiós o moral sincer.  El mes curiós és que pretén ser una llei anti-bullying per els republicans, però el que fan és donar llicencia perquè aquest es porti a terme i que s'ha anomenat "Matt's safe school law" (Llei de l'escola segura d'en Matt). La llei ha estat aprovada amb els vots a favor dels republicans i amb un emotiu rebuig de la senadora del partit de la minoria, Gretchen Whitmer. Aquí el vídeo de la seva intervenció.

  

http://www.ara.cat/societat/Michigan-aprova-justifica-bullying-religiosos_0_584941649.html

Cultura i diversitat cultural

És possible un canvi d'actitud?

Al llarg d'aquesta classe vam veure un curtmetratge anomenat Salomón  després de visionar-lo ens vam platejar si realment era possible un canvi d'actitud vers els immigrants i si realment es veia en el curt un canvi d’actitud real en l'home gran. Indubtablement crec que si que és possible un canvi d'actitud, afortunadament les persones canviem constantment i evolucionem i madurem al llarg de la nostra vida. Tot i que és cert que els canvis d’actituds només és poden portar a terme i ser latents, baix el meu parer, desprès d'un procés llarg.

 Així i tot pel que fa a la segona qüestió no crec realment que hi hagi un canvi d'actitud general en el protagonista d'aquest curt, tan sols cap a una persona en concret d'ètnia africana, l’avi es mou per conveniència, l’accepte perquè és bo jugant a la petanca i necessiten un jugador més. Encara que és cert que després de tot l’home aprecia a aquell noiet de pell fosca a qui ell anomena “Salomon”, però el procés és massa curt per poder afirmar de manera rotunda que ha patit un canvi d’actitud real.

M’agradaria mencionar que l’altre dia vaig assistir a l’exposició que tenia lloc a la Biblioteca Jaume Fuster a la Plaça Lesseps sobre “El repte de les minories ètniques davant la globalització. El cas dels AKha.” Els Akha, una minoria ètnica que es troba entre el nord de Tailàndia, Birmània, Laos i el sud de la Xina. Aquesta ètnia ha estat afectada per la globalització i es veuen la confrontació entre les seves tradicions i cultura que han mantingut al llarg de la història amb els valors occidentals. La seva llengua i forma de vida és menyspreada i ignorada per Tailàndia i el seu model d’educació, els missioners han practicat una evangelització agressiva que ha fet que molts d’ells és pesessin al cristianisme, els hi ha prohibit el cultiu d’opi i es senten explotats pels baixos preus que els hi ofereixen les multinacionals per el seu cafè. Això ha fet que mots joves immigressin i acabessin sent m’ha d’obra barata a les grans ciutats del voltant.
El que més hem va sorprendre va ser la gran contrast en les fotografies entre allò més tradicional de la tribu i les influències de la globalització, com per exemple la celebració d’un banquet a la tribu amb Coca-Cola sobre la taula  o veure en una fotografia una cabanya feta de fulles de palmera i al costat una fotografia d’un bar de Gogos eròtic. Crec que un dels grans problemes de la globalització és que és com un virus que s’estén molt ràpidament i que arrasa amb tot de manera imparable i això ens portarà a greus conseqüències com a la desaparició d’aquestes minories ètniques que cada cop estan més desprotegides.