És possible un canvi d'actitud?

Al llarg d'aquesta classe vam veure un curtmetratge anomenat Salomón  després de visionar-lo ens vam platejar si realment era possible un canvi d'actitud vers els immigrants i si realment es veia en el curt un canvi d’actitud real en l'home gran. Indubtablement crec que si que és possible un canvi d'actitud, afortunadament les persones canviem constantment i evolucionem i madurem al llarg de la nostra vida. Tot i que és cert que els canvis d’actituds només és poden portar a terme i ser latents, baix el meu parer, desprès d'un procés llarg.

 Així i tot pel que fa a la segona qüestió no crec realment que hi hagi un canvi d'actitud general en el protagonista d'aquest curt, tan sols cap a una persona en concret d'ètnia africana, l’avi es mou per conveniència, l’accepte perquè és bo jugant a la petanca i necessiten un jugador més. Encara que és cert que després de tot l’home aprecia a aquell noiet de pell fosca a qui ell anomena “Salomon”, però el procés és massa curt per poder afirmar de manera rotunda que ha patit un canvi d’actitud real.

M’agradaria mencionar que l’altre dia vaig assistir a l’exposició que tenia lloc a la Biblioteca Jaume Fuster a la Plaça Lesseps sobre “El repte de les minories ètniques davant la globalització. El cas dels AKha.” Els Akha, una minoria ètnica que es troba entre el nord de Tailàndia, Birmània, Laos i el sud de la Xina. Aquesta ètnia ha estat afectada per la globalització i es veuen la confrontació entre les seves tradicions i cultura que han mantingut al llarg de la història amb els valors occidentals. La seva llengua i forma de vida és menyspreada i ignorada per Tailàndia i el seu model d’educació, els missioners han practicat una evangelització agressiva que ha fet que molts d’ells és pesessin al cristianisme, els hi ha prohibit el cultiu d’opi i es senten explotats pels baixos preus que els hi ofereixen les multinacionals per el seu cafè. Això ha fet que mots joves immigressin i acabessin sent m’ha d’obra barata a les grans ciutats del voltant.
El que més hem va sorprendre va ser la gran contrast en les fotografies entre allò més tradicional de la tribu i les influències de la globalització, com per exemple la celebració d’un banquet a la tribu amb Coca-Cola sobre la taula  o veure en una fotografia una cabanya feta de fulles de palmera i al costat una fotografia d’un bar de Gogos eròtic. Crec que un dels grans problemes de la globalització és que és com un virus que s’estén molt ràpidament i que arrasa amb tot de manera imparable i això ens portarà a greus conseqüències com a la desaparició d’aquestes minories ètniques que cada cop estan més desprotegides.