Cultura i diversitat cultural

És possible un canvi d'actitud?

Al llarg d'aquesta classe vam veure un curtmetratge anomenat Salomón  després de visionar-lo ens vam platejar si realment era possible un canvi d'actitud vers els immigrants i si realment es veia en el curt un canvi d’actitud real en l'home gran. Indubtablement crec que si que és possible un canvi d'actitud, afortunadament les persones canviem constantment i evolucionem i madurem al llarg de la nostra vida. Tot i que és cert que els canvis d’actituds només és poden portar a terme i ser latents, baix el meu parer, desprès d'un procés llarg.

 Així i tot pel que fa a la segona qüestió no crec realment que hi hagi un canvi d'actitud general en el protagonista d'aquest curt, tan sols cap a una persona en concret d'ètnia africana, l’avi es mou per conveniència, l’accepte perquè és bo jugant a la petanca i necessiten un jugador més. Encara que és cert que després de tot l’home aprecia a aquell noiet de pell fosca a qui ell anomena “Salomon”, però el procés és massa curt per poder afirmar de manera rotunda que ha patit un canvi d’actitud real.

M’agradaria mencionar que l’altre dia vaig assistir a l’exposició que tenia lloc a la Biblioteca Jaume Fuster a la Plaça Lesseps sobre “El repte de les minories ètniques davant la globalització. El cas dels AKha.” Els Akha, una minoria ètnica que es troba entre el nord de Tailàndia, Birmània, Laos i el sud de la Xina. Aquesta ètnia ha estat afectada per la globalització i es veuen la confrontació entre les seves tradicions i cultura que han mantingut al llarg de la història amb els valors occidentals. La seva llengua i forma de vida és menyspreada i ignorada per Tailàndia i el seu model d’educació, els missioners han practicat una evangelització agressiva que ha fet que molts d’ells és pesessin al cristianisme, els hi ha prohibit el cultiu d’opi i es senten explotats pels baixos preus que els hi ofereixen les multinacionals per el seu cafè. Això ha fet que mots joves immigressin i acabessin sent m’ha d’obra barata a les grans ciutats del voltant.
El que més hem va sorprendre va ser la gran contrast en les fotografies entre allò més tradicional de la tribu i les influències de la globalització, com per exemple la celebració d’un banquet a la tribu amb Coca-Cola sobre la taula  o veure en una fotografia una cabanya feta de fulles de palmera i al costat una fotografia d’un bar de Gogos eròtic. Crec que un dels grans problemes de la globalització és que és com un virus que s’estén molt ràpidament i que arrasa amb tot de manera imparable i això ens portarà a greus conseqüències com a la desaparició d’aquestes minories ètniques que cada cop estan més desprotegides.

És la gent racista?

L'altre dia se’ns van plantejar afirmacions interessants que parlaven sobre el racisme, les quals havíem de plantejar-nos fins quin punt hi estàvem d’acord o en desacord nosaltres com a individu i com creiem que respondria la societat en general sobre aquestes. Això hem va fer pensar sobre varies coses, la majoria de nosaltres associem les paraules racisme i racista amb una connotació negativa, així i tot és un fet que segons les enquesta cada cop més gent es considera racista? És realment així o el que passa es que cada cop la gent reconeix més que ho és, mentre que fa uns anys endarrere, pot ser a causa d'aquesta connotació negativa del mot, la gent rebutjava el racisme encara que realment no fos així? Així dons aquest canvi en la societat es deu a un canvi de mentalitat real o a un augment de la seva sinceritat i honestedat davant les enquestes? Que ha fet que succeeixi aquest canvi en la nostra societat? 

Pensant amb aquestes qüestions en vaig trobar una explicació, abans els immigrants no eren una amenaça per la gent, però potser ara si que són vistos com una amenaça. I m’explico, no hem refereixo a una amenaça per a la societat lligada a la violència, ja que és molt típic tenir aquesta imatge errònia i genèrica de les persones immigrants, si no com una amenaça laboral. Fa uns anys les persones immigrants no representaven una amenaça laboral, ja que la feina abundava, l’atur era mínim i la majoria d’ells ocupaven aquells llocs de treball, que la gent “autòctona”, per anomenar-ho d’alguna manera no volien portar a terme i amb sous realment baixos, potser per això es mostraven més tolerants o s’adaptaven a allò que era correcte fer i/o pensar en vers els immigrants. Però el problema, segons el meu parer, va venir quan es va donar la situació de crisis actual, cada cop amb més percentatge d’atur, llavors es va començar a veure la població immigrant com una amenaça, ja que alguns d’ells conservaven els seus llocs de treball, mentre gran part de la població autòctona no ho feia. I tots sabem que el més fàcil de tot es llençar les culpes fora.

Graffiti a les parets del Raval (Barcelona)